Bonjour les blanchs!
Què voleu que us diguem ? Que aquí les cabres es porten al sostre dels minibusos? Que dónde caben 4 caben 6? Que el tècnic que et ve a arreglar el lavabo, ve borratxo, et demana wiski, i diu que vindrà demà per que avui no s’aguanta? Que ens em fet molt amigables entre altres coses, de nens, aranyes, abelles, ratolins, etc. Que el politono del nostre despertador (Que sona a les 5:30 de la matinada) són porcs i galls? Que tenim cara d’ou, patates i arròs? Que ja no ens enrrecordem del què és l’aigua calenta? Que bevem cervesa a les 11:30 del matí? Que el pati de la nostra casa no és particular? Que el cus cus de manyoc és dolent? Que l’Alba i en Sergi van fer el panoli, relliscant davant de tothom, a la plaça del poble al que anaven a un funeral? Doncs SÍ!
No us deixeu enganyar per les aparences, ens tracten molt bé. La gent és molt amable, fins i tot em arribat a sopar i dinar dos vegades el mateix dia.
El que veieu a la foto és notrepèreFrédérick, acompanyat de leblanch (Que és com els nens ens criden). Aquest dia érem a Bacha, el poble natal d’en Frédérick, a punt d’entrar a la casa del jefe de la tribu per saludar-nos. Ens esperàvem una persona amb molta presència, vestida amb vestits tribals, però ens vam trobar amb un pagès vestit de xandall.
De moment no tenim accés a internet (Ara som a un ciber de Bafang) però en principi aquesta setmana ho solucionarem.
Estem tots vius i sencers.
À la prochaine!
P.D: De moment cada dia supera l’anterior pel que fa al tema de les sorpreses. Ens pensem que ja ho hem vist tot però com va dir un savi <<Pensa que sempre pot anar pitjor>>.
No hay comentarios:
Publicar un comentario